dilluns, 14 de març del 2011

EL CALCER DEL NOSTRES FILLS



El desenvolupament correcte del peu deL xiquet dependrà en gran mesura de la utilització d’un calçat adequat a cada etapa de la infantesa.
Durant els primers mesos de vida el calçat només ens servirà per protegir el peu dels factors climàtics,uns mitjons serien ideals, en cas de posar-li sabates haurien de ser sense sola ,com si fos un guant ,ja que en el transcurs del primer any el peu creix normalment fins a quatre números, passem d’un Nº 16 a un Nº 20,una sabata rígida perjudicarà aquest creixement fisiològic.


A partir dels 10 mesos, prepararem el peu del nen per gatejar i començar a estar dret, tindrem cura de tenir una sabata amb puntera més consistent per protegir els seus dits i els dors del peu del fregament amb el terra i dels possibles cops, sobretot si gateja cap a enrere.


Evitarem en aquesta etapa les sivelles metàl.liques que poden produir erosions al dors del peu a l’arrossegar-se per terra.
En el moment que el xiquet comence a caminar, posarem sabates ben reforçades a la part posterior i laterals, a fi que li subjecten be el peu a nivell del taló per evitar moviments molt similars als que tenim quan ens torcem el peu, aquesta part del calçat anomenada contrafort és molt adient per què no sobrepasse els mal.lèols del turmell en alçada. Així eviten que la musculatura i lligaments d’aquesta zona arriben a atrofiar-se.

 
La sola ha de ser poc gruixuda , antilliscant i molt flexible, així permetem que la mobilitat siga correcta i per tant el desenvolupament adequat del peu.
Sempre amb tanques que subjecten bé la sabata al peu, el velcro els dóna autonomia a l’hora de vestir-se.
Amb aquestes característiques donem seguretat i estabilitat al xiquet en les seves primeres passes.


RECOMANACIONS


En els primers deu anys el peu del xiquet haurà crescut almenys 20 números, als dos anys ja fan un 24, aquest augment de mida farà que moltes vegades, les sabates quan les canviem estiguen quasi noves. És recomanable revisar un cop al mes si la sabata ha quedat menuda, per comprovar-ho correctament farem el següent sempre amb el xiquet dret :


1- Comprovar que des del dit més llarg del peu, que normalment és el 1r, però moltes vegades és el 2n, ens queda 1,5 cm per arribar a la puntera.
2- Introduir sense quasi esforç el nostre dit índex per darrere del peu entre el taló i la sabata.
3- Fer sempre aquesta comprovació al comprar sabates noves, les formes i numeracions del calçat poden variar d’un fabricant a un altre.
4- Cal tenir en compte que el nen no es queixarà mai per una sabata xicoteta, els seus dits són tan elàstics que es poden comprimir sense produir-li dolor.
5- Farem una inspecció del peu, vigilant que no hi hagen zones envermellides degut al fregament i la pressió, les ungles que a la part distal segueixen el contorn del pulpell indiquen que la sabata és menuda.
6- Les compressions mentre el peu s’està ossificant provoquen deformacions Negretaimportants, davant del dubte, millor sabates una poc grans que molt ajustades.


El xiquet o xiqueta va madurant la seva forma de caminar fins als set anys, és aleshores que es considera que te uns paràmetres fisiològics similars als d’un adult .


Per aconseguir que la sabata no influeisca negativament en aquesta etapa tindrem en compte:


El calçat ha de ser molt flexible i lleuger , excepte el contrafort més consistent a la zona del taló.
Les soles han de ser sempre antilliscants i sempre planes per afavorir l’equilibri , no és recomanable que siguin gruixudes.
Sempre comprarem les sabates adaptades a la forma del peu, amb forma ample i el més rectes possibles, sense angulacions pronunciades a nivell de l´avantpeu que
podrien desviar el peu.
Per dintre la palmilla ha de ser plana, no són recomanables afegits que eleven el pont del peu i evitarem costures amb relleu a l’interior.
Les tanques regulables permeten adaptar la sabata a les diferents mides de peu i la utilització de mitjons més prims o més gruixuts.
Els materials han de ser naturals i molt transpirables, ja que als xiquets és normal que els sue molt el peu.
Les modes i el preu car no garanteix que el calçat sigua adequat.
A l’estiu intentarem que les sandàlies siguen sempre lligades i sense elements entre el primer i segon dit.